En el primer cas, un expolicia de Girona ha matat la seva
cunyada, després d’apunyalar-la al coll i deixar-la dessagnar davant les seves
dues filles, al acollir a la seva dona en un procés de divorci, a la qual també
ha apunyalat per després portar a l’Hospital de Santa Caterina, on ha estat
detingut.
En el segon cas, dos joves van robar a una dona, un assalt
en mig del carrer, tirant-la al terre i robant la cadena i la bossa. Cal dir que el
cap de la policia local, vestit de paisà, ha detingut un dels lladres a
l’estació de tren, després que escapessin al dispositiu policial. Cal felicitar
al caporal per la seva acció.
Aquest dos casos consternen un poble acostumat a la seguretat. L ’assassinat
de Lola Pajares
ens deixa especialment commocionats, i és que si be tot assassinat ja de per sí
mostra el menyspreu per la vida humana, aquest cas ratlla lo inimaginable.
Matar una mare davant les seves dues filles, deixar-la a terra dessagnant-se,
per recuperar la dona a la que també ha apunyalat, és un fet sense qualificatius,
un sols pot pensar quina mena de monstre viu entre nosaltres, com pot un ser
limitat, ferit en el seu orgull, possessiu i insegur, destruir les persones al
seu voltant per imposar a la dona la condemna de viure en el mateix sostre i
respirar el seu alè.
Davant de tanta barbaritat, tot i ser aliens als fets que
han portat a tot això, només podem pregar per l’ànima de Lola Pajares , i solidaritzar-nos
amb la seva família. Respecte Antonio Alcaraz, no sembla de les persones amb
remordiments, ho tenia massa preparat, s’ha entregat massa fàcilment. Fets com
aquest, a plena llum del dia, a casa nostre, fa pensar en demanar la cadena
perpètua, qui vol veure aquest monstre novament entre nosaltres? Qui li farà front la propera vegada, ara que Lola ens ha deixat?
El cas de Lola
Pajares , un més en el degoteig de víctimes per violència de
gènere, on nens i dones sempre surten mal parats, esperem serveixi per prendre
més consciència, i exigir a la justícia estar al nivell per evitar que mai més
tornem a viure una situació tant dramàtica a casa nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada