Escrits de vergonya de l’oposició

Comença a ser habitual rebre a les nostres bústies escrits de la vergonya, sense rostre ni signatura. Escrits que propaguen diversos partits polítics en la oposició a Caldes de Malavella, que sols mostren mediocritat política. Tot escrit té un autor, un rostre al darrere, però suposo que per vergonya, prefereixen no signar-lo, per seguir criticant al coixí de l’ombre.

Hi ha qui pensa que estar en la oposició és estar en contra de qui governa, és una visió, un posicionament, però aleshores aquells partits, i els polítics que els representen, tant sols actuen per restar potencial al poble. Estar en la oposició resta acció política, això és evident, però no vol dir ni molt menys que s’hagi de renunciar a actuar en positiu, a plantejar alternatives i exigir responsabilitats que facin augmentar el nivell polític, enlloc de cridar, insultar, criticar i menysprear a qui governa. Cridar enlloc d’argumentar, ridiculitzar als demès enlloc de fer-nos valdre per mèrits propis, aquestes son les accions dels mediocres.

Perquè qui es passa el dia menyspreant als nostres representants, implícitament està faltant el respecte als votants, danya la imatge de Caldes i sols demostra lo poc tolerant que és en un sistema democràtic. No oblidem que en democràcia, ningú està sempre al govern. Hi ha molts condicionants que fan alternar als partits polítics en el govern, tant en el context local com de fora. Partits exemplars en l’àmbit local poden perdre unes eleccions per condicionants d’àmbit internacional, estatal o autonòmic, i a l’inrevés, hi ha partits poc meritoris a nivell local que guanyen eleccions per l’empente del seu partit en d’altres àmbits. Per tant, acceptar la decisió de les votacions, respectar al partit que governa i afavorir la governabilitat, aportant el millor de nosaltres pel be del poble, sense demanar a cada moment reconeixement i notorietat, és un requisit per aquells qui entenen la política en positiu.

Hi ha manifestacions que sols evidencien populisme, plantejament fàcils que potser no son viables econòmicament, ni sostenibles, ni convenients, però que s’emmarquen en solucions idíl·liques, fàcils de vendre, i per tant, van adreçats a minar l’acció de govern i guanyar a la opinió pública. Això és la política en negatiu, la que danya imatge, sensibilitats i crea confrontació. Un exemple és acusar d’incapacitat als membres del consistori, tot just son anomenats al càrrec, un altre és anar a la recerca d’alguna brutícia al poble, per fer difusió de les imatges, tots dos exemples ja coneguts a Caldes de Malavella. Tampoc és acceptable parlar de grans polítiques socials, sense plantejar polítiques econòmiques viables, en moments tant complicats com els actuals, en que tots ens veiem afectats per una la crisi tant dura, sense precedents que puguem recordar.

La política ben entesa, com tot a la vida, requereix esforç, coneixement i treball. Plantejar alternatives al govern no vol dir criticar sempre, ni defugir el consens en temes cabdals pel poble. Ja s’entén que a l’escollir un partit polític diferent, les nostres ideologies son unes altres,  el que no impedeix, més aviat al contrari, sumar per aconseguir el millor pel poble. Quan es plantegen situacions, decisions i polítiques en les que no estem d’acord, hauríem de ser capaços de plantejar la nostre alternativa, argumentar el millor possible allò que defensem i respectar els resultats de les votacions que es facin. Si fem arribar el nostre missatge, i aportem millores a les propostes del govern, estem complint amb la nostre feina a l’oposició sense renunciar al nostre projecte, a l’espera de poder governar més endavant.

Fa vergonya veure determinades intervencions al consistori, i llegir segons quins articles. Els polítics representen als ciutadans, son la imatge visible dels seus votants, realment pensen que la gent vol ser representada insultant, menyspreant i ridiculitzant a la resta de la població?