Molta gent es pregunta si
hem iniciat el camí cap a la independència, i quan es produirà. La veritat és
que ningú té la resposta, l’actual procés és conseqüència, com acostuma a
passar, de moltes raons.
Els constants atacs a la
nostre llengua i cultura, com ara en el tema de la immersió lingüística, l’ús
del català en àmbits estatals, culturals, judicials i polítics. La prohibició
de TV3 al País Valencià.
Les declaracions plenes de
menyspreu cap al poble català arreu de la resta del territori nacional, els
boicots als productes catalans.
La pressió fiscal, les
balances fiscals Catalunya-Espanya, el incompliment sistemàtic de les
inversions a Catalunya any darrere any.
Les infraestructures de
l’Estat, que manifestament deixen de costat Catalunya, tot i anar contra la
lògica productiva del propi Estat, i per tant contra els seus propis
interessos.
El menyspreu a la
democràcia, com queda pales al intentar prohibir que el poble català pugui
pronunciar-se en referèndum, el tema de l’Estatut que recordem va ser aprovat
per la Generalitat de Catalunya, les Cortes Españolas i en plebiscit del poble
de Catalunya, i el tracte que s’ha donat a la manifestació de l’11 de setembre.
Podríem escriure un llibre
de cadascun els apartats comentats, però el que realment importa a la fi, és el
sentiment del poble català i la seva manifestació democràtica i pacífica.
La resposta al procés
d’independentisme encara està per veure. S’ha de materialitzar durant els
propers anys. El primer pas ja s’ha donat, la gran manifestació de l’11 de
setembre va agafar per sorpresa a alguns, va emocionar a d’altres, però el més
important és que part de la classe política, aquest cop, s’ha fet reso del
sentiment del poble i està actuant en conseqüència.
Ara be, les properes
eleccions marcaran la resta del procés. Si els partits que incloent en el seu
programa electoral la celebració d’un referèndum per la independència no
assoleixen almenys dues terceres parts de representativitat, s’haurà acabat el
tema. Si no és així, el propi referèndum
ha de tenir una alta participació, i el resultat ha de ser favorable per més
del 60 %, aquests dos condicionats son imprescindibles per seguir endavant. Per
tant, els propers 4 anys son determinants.
Així doncs, comença l’hora
de la veritat, ja no val deixar-se enganyar per partits com el PP o el PSC-PSOE
que han demostrat reiteradament quina és la seva idea de governar, i el tracte
que ens mereixem els catalans. Tampoc és de rebut parlar de federalismes, quan
han tingut majories tan a Catalunya com a l’Estat per dur a terme aquest
projecte, i mai han donat un pas endavant.
El que cal plantejar és, si
no aconseguim la independència, quin futur espera als catalans? Estem d’acord
en pagar la festa, fins que quedem diluïts per manca d’infraestructures, de
competitivitat, i passem a un segon pla? És acceptable la retallada en serveis,
la taxa d’atur, quan generem tanta riquesa, i quan aportem tants diners a les
balances de l’Estat? Quin tracte estem disposats a acceptar sobre la nostre
cultura, història, llengua i sentiments?
La resposta vindrà durant
els propers anys de nosaltres mateixos, i per tant sigui quina sigui, s’haurà
acceptar, ja sigui per projectar un futur d’il·lusió, per seguir immobilistes,
o per fer les maletes i anar a la recerca d’altres indrets per viure.
El més important és que tant
a Catalunya com a Espanya necessitem respostes, i que s’obre un període per
començar a decidir el nostre futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada