Hem iniciat la independència?

Molta gent es pregunta si hem iniciat el camí cap a la independència, i quan es produirà. La veritat és que ningú té la resposta, l’actual procés és conseqüència, com acostuma a passar, de moltes raons.

Els constants atacs a la nostre llengua i cultura, com ara en el tema de la immersió lingüística, l’ús del català en àmbits estatals, culturals, judicials i polítics. La prohibició de TV3 al País Valencià.

Les declaracions plenes de menyspreu cap al poble català arreu de la resta del territori nacional, els boicots als productes catalans.

La pressió fiscal, les balances fiscals Catalunya-Espanya, el incompliment sistemàtic de les inversions a Catalunya any darrere any.

Les infraestructures de l’Estat, que manifestament deixen de costat Catalunya, tot i anar contra la lògica productiva del propi Estat, i per tant contra els seus propis interessos.

El menyspreu a la democràcia, com queda pales al intentar prohibir que el poble català pugui pronunciar-se en referèndum, el tema de l’Estatut que recordem va ser aprovat per la Generalitat de Catalunya, les Cortes Españolas i en plebiscit del poble de Catalunya, i el tracte que s’ha donat a la manifestació de l’11 de setembre.

Podríem escriure un llibre de cadascun els apartats comentats, però el que realment importa a la fi, és el sentiment del poble català i la seva manifestació democràtica i pacífica.

La resposta al procés d’independentisme encara està per veure. S’ha de materialitzar durant els propers anys. El primer pas ja s’ha donat, la gran manifestació de l’11 de setembre va agafar per sorpresa a alguns, va emocionar a d’altres, però el més important és que part de la classe política, aquest cop, s’ha fet reso del sentiment del poble i està actuant en conseqüència.

Ara be, les properes eleccions marcaran la resta del procés. Si els partits que incloent en el seu programa electoral la celebració d’un referèndum per la independència no assoleixen almenys dues terceres parts de representativitat, s’haurà acabat el tema.  Si no és així, el propi referèndum ha de tenir una alta participació, i el resultat ha de ser favorable per més del 60 %, aquests dos condicionats son imprescindibles per seguir endavant. Per tant, els propers 4 anys son determinants.

Així doncs, comença l’hora de la veritat, ja no val deixar-se enganyar per partits com el PP o el PSC-PSOE que han demostrat reiteradament quina és la seva idea de governar, i el tracte que ens mereixem els catalans. Tampoc és de rebut parlar de federalismes, quan han tingut majories tan a Catalunya com a l’Estat per dur a terme aquest projecte, i mai han donat un pas endavant.

El que cal plantejar és, si no aconseguim la independència, quin futur espera als catalans? Estem d’acord en pagar la festa, fins que quedem diluïts per manca d’infraestructures, de competitivitat, i passem a un segon pla? És acceptable la retallada en serveis, la taxa d’atur, quan generem tanta riquesa, i quan aportem tants diners a les balances de l’Estat? Quin tracte estem disposats a acceptar sobre la nostre cultura, història, llengua i sentiments?

La resposta vindrà durant els propers anys de nosaltres mateixos, i per tant sigui quina sigui, s’haurà acceptar, ja sigui per projectar un futur d’il·lusió, per seguir immobilistes, o per fer les maletes i anar a la recerca d’altres indrets per viure.

El més important és que tant a Catalunya com a Espanya necessitem respostes, i que s’obre un període per començar a decidir el nostre futur.