Romanya de la Selva, un petit gran poble

Si donem un tomb per Romanya, gaudirem d’un entorn tranquil, seré, amb vistes precioses, El temps té un altre dimensió, sembla que vagi més lent, que sigui un indret separat de la resta. El fet d’estar en un cim apartat de la costa, dominant el paisatge dels voltants, ens fa sentir testimonis distants de la realitat del voltant. Però no ens enganyem, Romanya ha estat testimoni de la història, potser al seu ritme, en la seva dimensió, però és un poble viu. Amb gairebé 300 habitants, Romanyà està situat a 400 metres sobre el nivell del mar. Pertany a Santa Cristina d’Aro, i està a tant sols 6 quilòmetres de Platja d’Aro, el que no treu que sigui el gran desconegut per la gran majoria de gent que va a la Costa Brava a l’estiu. La gran allau de turistes que invadeixen el litoral a l’estiu, poques vegades es dignen a fer turisme a l’interior, ni que sigui a pocs quilòmetres de la platja.

Poble petit sí, però amb una gran quantitat de punts d’interès:

La cova de Daina, un dels dolmens més importants que s’han trobat al territori, fet amb lloses de granit, que data entre el 1.700 i el 2200 abans de crist, una mostre impressionant i misteriosa per la seva època.  

La ruta de Mercè Rodoreda, una iniciativa de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, que ens  permet gaudir de reculls de literatura de l’escriptora mentre passegem per la natura, camí del mirador. Mercè Rodoreda va viure en un chalet de la urbanització al retornar de l’exili, en aquest indret va acabar novel·les com Mirall trencat, Viatges i flors,  i va escriure la seva darrera novel·la Quanta, quanta guerra… L’impacte del paisatge en les seves novel·les és evident.

L’església de Sant Martí de Romanyà, amb una nau de planta creu grega del segle X i el campanar del segle XI és el centre del nucli del Poble, petit però preciós.

Els dos restaurants del poble, joies tant per la gastronomia com per la seva privilegiada ubicació i les mostres artístiques que ens ofereixen, son perfectes per gaudir en moments especials, però un punt massa cars per tornar sovint per la classe mitjana.Can Roquet, un restaurant regentat per dos pintors belgues en una masia del 1898, i el Refugi, amb un mirador de la vall i un jardí excepcionals, sempre competeixen, en el meu cas el Refugi acostuma a ser l’escollit.

El cementiri, petit, recollit i curiós, hi ha enterrats Mercè Rodoreda I un mosso d’esquadra, per donar un punt més pintoresc si cal al poble.

El Mirador de les Mirandes, amb una privilegiada vista permet identificar les muntanyes distants, el mar i els pobles de les rodalies, ajudats pel mapa que hi ha al mateix mirador. Assentat en els bancs, un troba la quietud i la perspectiva del voltant, i permet reflexionar i meditar tranquil·lament. Al costat, una casa que sembla mai acabarà les obres que fa temps van iniciar, potser no tenen temps admirant les grans vistes de que gaudeixen.

Una ruta encara menys coneguda aprop del poble, seguint la carretera direcció a la Cova d’en Daina a mà dreta, ens permet veure arbres centenaris, un passeig que ens endinsa pel bosc, per admirar arbres vells carregats de passat, d’energia, i respirar aire pur.

I per finalitzar, una creu de fita, punt de trobada per actes religiosos del camí reial, just al creuar de la carretera davant del poble, la inscripció serà un premi per qui vulgui acostar-si.