Els títols reglats no solament
representen que la persona té un coneixement en un determinat àmbit, sinó que
ha estat capaç de superar un temari i unes avaluacions amb un professorat
conegut i competent, d’aquí el prestigi de les titulacions universitàries.
En una època com la que
vivim en la que tanta gent s’ha esforçat per assolir titulacions, sembla que no
posseir un títol sigui un descrèdit. D’un altre banda, determinats àmbits del
coneixement, per desconeguts, fan encara més admirable a aquells de disposen de
titulacions extravagants.
Per acabar d’adobar el tema,
moltes vegades no cal ni tenir una titulació, n’hi a prou de dir que es té, o
de induir a que els demés o pensin. Així trobem gent que falseja el seu
curriculum vitae, sense cap conseqüència, ni quan es detecta l’engany, ni
important el càrrec que representen. Sembla que la moralitat ha desaparegut,
podem mentir, manipular, insultar, res importa si tenim els contactes adequats
i la causa és bona, sols hem d’escoltar declaracions de polítics, militars, gent
important, poderosa i influent. En el cas de les titulacions, tot segueix la
mateixa tònica.
Veiem importants polítics
que han falsejat els seus currículums, el que no sembla importar gaire ni als
seus partits ni a la societat. Ara em ve al cap el cas el títol en psicologia
de Joana Ortega, però no és un cas aïllat, ni patrimoni d’un partit polític
determinat, el que no fa que sigui menys alarmant, sinó tot el contrari.
També hi ha gent que més per
ignorància que per mal-intenció, es pengen títols com informàtic, i és que no
cal tenir titulació universitària, si he utilitzat un ordinador, que potser no
soc informàtic? Precisament aquest és un dels camps on hi ha més intrusisme
professional, amb el vist i plau del govern central, tot i les milionàries pèrdues
que la incompetència fa perdre a empreses i serveis públics.
D’un altre banda tenim
títols més exòtics, al no ser reglats, la gent diu que els té, sense importar
si realment és així, on l’han obtingut ni el que acrediten, l’únic que compte
és deixar bocabadats a la resta de mortals, i aconseguir un prestigi per
aquella finalitat que persegueixen. Parlo de titulacions con vident de tercera
generació, si ja costa demostrar el tema de vident, imagineu aixo de ser de
tercera generació, però marca molt, encara que alguns no saben ni el nom de
l’avia. De fet, en temes d’endevinació trobem gran quantitat de títols com ara
tarotista, numeròleg, tot val per qui va a la recerca d’aquesta mena de
‘consellers’, i per qui es vol vendre en aquest mercat.
Un títol que ara està de
moda és coach, essencialment és com tenir un entrenador per temes no esportius
que ens ajudi a assolir les nostre fites, per tant un coach s’hauria
d’acreditar per les seves fites i per les persones que ha ajudat, com fan els
entrenadors, però aixo és demanar massa, per aixo és aconsellable preguntar a
qui ha fet de coach per saber el nivell de la persona que tenim davant.
En resum, la nostre societat
de vegades demostra tenir poca serietat i menys rigor, el que va en detriment
de la qualitat, i afavoreix que l’intrusisme professional creixi com a bolets,
i moltes persones pateixin confiades la manca d’escrúpols d’uns quants.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada