Pensaments en clau de política local

La política local és especialment delicada degut a la proximitat amb el veïnat, perquè tothom es coneix, i per la implicació que tenen les decisions directament en la vida del poble, i per tant, el conflicte d’interessos derivats.

Bàsicament hi ha dos tipus de polítics, aquells que participen per idealismes, i els qui ho fan per interès. Fins i tot per aquells polítics que es mouen per idealisme, si viuen de la política, han d’acabar sotmesos a poders o pressions que condicionen el seu ideari polític.

No sempre és dolent cedir als poders imperants, de fet difícilment podem fer iniciatives sense el suport d’empreses i gent poderosa, aliances i pactes son el pa de cada dia en política, però sempre s’ha de ser conscients del que representem i dels objectius perseguits, que haurien de ser en benefici de tots els ciutadans.

Ara be, els polítics representen en un sistema democràtic una part de la població que els ha recolzat, perquè escenifiquin la seva veu i representació en la pressa de decisions. Aquest suport va fluctuant cada vegada que hi ha eleccions, en funció de molts paràmetres com ara per exemple la situació econòmica, la identitat, l’actualitat o els mitjans de comunicació.

Una actitud positiva i respectuosa hauria de ser un requisit indispensable per participar en política. La crispació i la desqualificació porten a la confrontació social, a la radicalització i al menyspreu d’aquells que per una o altre raó no ens han votat. Sense aquest respecte cap a les altres formacions ens tornem un representants dictatorials, sectaris, i per tant enemics de la democràcia.

Entenc la frustració dels perdedors, les expectatives generades als demés, els interessos personals i d’aquells afins i les promeses generades, però això no justifica actituds d’oposicions crispades.

Massa sovint veiem formacions que al passar a l’oposició es marquen com objectiu fer caure a la formació que governa a qualsevol preu, entrant en una dinàmica de descrèdits, negant tota acció positiva, criticant a tota costa i fins i tot arribant a les desqualificacions personals, com si a més de fer mal a les persones que dedicant el seu temps a contribuir en la nostre societat, no estesin també atacant als votants, i per tant a la nostre societat en conjunt.

Fer caure persones o formacions polítiques creant inestabilitat o descrèdit és tant vell com la prostitució, però no és una manera acceptable de fer política, almenys per mi. Si estimem el lloc on vivim, i entenem el que representa la política, hem de participar respectuosa i constructivament. Es evident que si es representa un altre formació es té un ideari diferent, alternatives per governar, prioritats contraposades, però s’ha d’intentar sumar, guanyar als votants argumentant i fent arribar el nostre missatge. S’ha d’entendre que el company d’un altre formació no és cap enemic.

Darrerament he vist comportaments lamentables aquí, a Caldes de Malavella. No son una excepció, per suposat, però no per aixo deixen de ser reprovables. Esperem que la dinàmica política del poble pugi de nivell, i cas contrari que els votants prenguin nota a les eleccions, perquè aquells que manifesten pocs principis podrien el dia de demà representar-nos i per tant dictar el nostre  futur i condicionar la nostre imatge com a poble.