Homenatge al President Lluís Companys

Avui fa 72 anys de l’afusellament del President Lluís Companys. Va ser una època de les més fosques de la nostre història. No és tant senzill com dir que tropes sublevades franquistes van guanyar un cop d’Estat contra els demòcrates en una època marcada pels moviments dictatorials, amb grans aliats com Hitler a Alemanya i Mussolini a Itàlia, la veritat és que també va ser un període de gran trasbals, d’opinions contraposades, gairebé irreconciliables, no tant sols per la concepció de l’Estat entre dictadura, república, anarquisme o comunisme, sinó de la pròpia essència de la societat, de llurs llibertats, estructura, religió i destí.

Molta gent es va veure atrapada en la Guerra Civil per obligació, d’altres van participar per un o altre motiu, va ser una guerra sagnant on totes les parts van fer atrocitats, com passa en les guerres, però la part pitjor de la història no va ser la guerra en sí, sinó el període de impunitat i revenges que van imperar durant els següents 40 anys.

Amb l’aparició de la democràcia es va optar per passar pàgina sense fer cap judici, sense recordar i molt menys compensar. El temps dirà si ha estat una bona opció o no. En una part de la balança tenim aquest període de pau, que ens ha permès desenvolupar-nos a un nivell mai vist anteriorment a l’Estat, en l’altre costat de la balança tenim l’oblit, la injustícia, i el profit que han tret els botxins.

Potser ha valgut la pena no jutjar, massa sang pel mig com per pensar que es podria portar a judici els crims del franquisme sense conseqüències, però ha faltat el punt de maduresa per poder parlar del que va passar, de poder honorar a aquells de tots dos bàndols que van lluitar i morir pel seu país, de rememorar el que ha passat per donar justícia a vius i morts dels dos bàndols, de descobrir la veritat per no ser còmplices de l’atrocitat, de poder saber que va passar per aprendre i jutjar, i de poder donar resposta a aquells que encara pateixen la desaparició dels seus.

Però tot aixo és un altre debat, avui cal rememorar un home que va morir per representar el seu País, amb dignitat, responsabilitat i sentiment, Un home que va estar a l’alçada fins a l’últim moment, tot i enfrontar-se amb la duresa d’un escamot d’afusellament.

El President Companys ens va donar una lliçó a tots dins el moment que va haver d’afrontar. Desitjo que tots haguem aprés el suficient com per no trobar-nos mai ni davant d’un escamot d’afusellament, ni formant part, i que aprenguem a donar més valor a la vida humana i al respecte als demés.

Avui a les 7 del matí, un grup a iniciativa d’ERC hem donat homenatge al President Companys a Caldes de Malavella, un més dels que s’han fet a tot el País, potser algun dia puguem celebrar quelcom millor que derrotes i màrtirs, en qualsevol cas la seva memòria sempre hauria de ser recordada, així com el fet de ser afusellat per representar el nostre País, per defensar la nostre voluntat.