La cultura de la por

L’objectiu de molta gent és viure tranquil·la, sense problemes, gaudir els moments per compartir amb família i amics, i ajudar al nostre entorn a viure feliços. Aixo és aprofitat per uns quants per intentar imposar el seu criteri, passar per davant dels demés i intentar ser respectats i temuts.

La cultura de la por, que durant dècades a regnat al nostre Estat al estar sotmesos a la dictadura, s’ha inculcat en el cervell d’alguns, que intenten a partir d’amenaces, denúncies, calumnies, pressions, insults i fent servir una ostentosa manca d’educació, treure profit.

Pobre nivell cultural juntament amb problemes sociològics, evident falta de respecte als demés,  necessitat d’un reconeixement social tot i ser conscients del rebuig que generen, i desig d’aconseguir fites, no pel treball ni pels mèrits personals, sinó mitjançant abús de poder, contactes, traïcions i amiguismes, son el denominador comú d’aquestes personalitats.

Segur que heu identificat amb noms i cognoms alguna persona que encaixa amb aquest perfil. També és possible que esteu pensant en cedir per por, atemorits, amb l’esperança d’una tranquil·litat perduda. Cadascú es lliure d’afrontar les situacions com cregui convenient, però jo penso que si ningú cedeix, si eradiquem determinats comportaments per inacceptables,  tots sortirem guanyant.

Entre tots hem de marcar les pautes de la societat en la que volem viure, realitzar-nos, i compartir amb la resta de mortals. No fem cap favor a la resta de la societat, ni a nosaltres mateixos, cedint davant conductes lamentables, ja que estem creant una llavo perquè es reprodueixi. La nostre resposta, això sí, amb seny, pacífica, respectuosa, però ferma i contundent, ha de servir per establir les regles de joc en societat, marcar el que està permès i el que no, i aconseguir entre tots aïllar aquells que sols representen problemes i negativitat.

Les nostres accions, conductes i pensaments tenen un efecte evident en el nostre entorn i en nosaltres mateixos. Algú va dir que tots hauríem de tenir conductes de sant, jo dic que quan més santificada sigui la nostre conducte, més aprop estarem de la societat ideal per tots nosaltres. Llibertat, però exigint respecte, educació i responsabilitat. Tots ens mereixem un tracte exemplar, tots tenim la obligació d’oferir-lo, i tots tenim el dret de donar l’esquena a aquells sociopates que amb la seva negativitat posant a prova aquells cors nobles, però que en algunes ocasions, mancats de cert coratge per defensar llurs drets i llibertats.