ITIL (IT Infrastructure Library) gestió de Serveis

ITIL és un estandard per a la gestió dels recursos TIC. Es una aproximació sistemàtica per a la planificació, desenvolupament, instal·lació i suport dels serveis IT per a l’empresa, i serveix per comunicar la unitat dedicada al negoci i el departament de IT.

Els objectius del departament IT han de ser els mateixos que els de l’empresa, ja no es pot considerar un element apart que entrega productes a l’empresa, sinó que ha de formar part del propi desenvolupament empresarial, oferint un servei permanent 24x7.

La dependència permanent de l’empresa amb els serveis de IT cal que és reflecteixin amb polítiques de qualitat, en consonància amb les necessitats del negoci i dels usuaris a mesura que aquestes vagin sorgint, independentment del tamany de la empresa, ja sigui privada, governamental, multinacional o un petit negoci.

Una planificació inadequada repercuteix directament en la viabilitat de l’empresa i la seva capacitat per dur a terme la seva activitat i el rendiment de la mateixa. Una explotació descontrolada dels serveis IT es tradueix tant en costos directes en IT, com indirectes per pèrdua de negoci i pèrdues d’oportunitats per l’Empresa. Entre un 70 i un 80% dels costos dels SI són en fase d’explotació, tant per les necessitats constants dels usuaris, com també per la manca de polítiques de qualitat, mala elecció de prioritats en els projectes, gestió incorrecte dels recursos IT i en general per desconeixement de les necessitats reals de l’empresa.

Tota implementació d’un projecte IT hauria de respondre a les següents qüestions abans de desenvolupar-se:

-          Especificació: L’empresa no ha de comprar productes IT com ara paquets de gestió, sinó contractar solucions i serveis.

-          Conformitat en l’especificació: Una vegada proposada una solució IT, s’ha de traduir en un projecte amb costos, temps i recursos definits i consensuats.

-          Consistència: S’ha d’establir un protocol per avaluar i prioritzar les noves propostes d’explotació IT, que segueixi la mateixa lògica aplicada en l’adjudicació del projecte inicial.

-          Comunicació:  S’han d’establir càrrecs amb responsabilitats definides, i la comunicació ha de ser constant tant en les fases de requeriments inicials, com en les de desenvolupament i explotació d’un projecte IT.

Participació de la Direcció de l’empresa

Ha d’haver-hi un compromís explícit de la Direcció de l’Empresa. Una proposta de negoci ha de fixar necessitats, avantatges i desavantatges tant internes a l’Empresa com externes, anàlisi de costos i riscos de la situació actual i futura.  És recomanable establir models de qualitat per facilitar el control per part de la Direcció.

Guanys de l’estandard ITIL

Utilitant una sistemàtica professional per a la provisió de gestió de serveis IT com ITIL podem aconseguir guanys com:

-          adequar els requisits i explotació dels serveis IT al nostre negoci.

-          Reduir costos en procediments i pràctiques dins l’organització.

-          Millorar la comunicació i el flux d’informació entre personal IT i la resta de l’empresa.

-          Establir guies, mètodes i responsabilitats definides del personal IT.

-          Garantir els temps d’entrega dels desenvolupaments, els costos i la seva adequació a la nostra explotació.

-          Garantir els nivells de qualitat dels serveis IT de l’empresa.

Raons de l’èxit de ITIL

ITIL és un estándard a escala mundial per a la gestió de Serveis IT, que s’utilitza com a nucli del propi desenvolupament en grans companyies de gestió de serveis. Les raons del seu èxit són per les seves característiques, de les que cal destacar:

-          Domini públic: està disponible per tots els públics, qualsevol organització pot utilitzar el marc descrit per la CCTA ( Central Computes and Telecommunications Agency ) en les seves publicacions.

-          Millors pràctiques: ITIL documenta les millors pràctiques de la indústria. ITIL al ser un marc de treball, mostra objectes, activitats i entrades i sortides de processos que poden incorporar-se dins les diverses organitzacions segons les seves necessitats.

-          ITIL és la referència en estàndards de gestió de serveis des de mitjans  dels anys 90.

-          Enfocat a la qualitat: Moltes organitzacions pequen d’estar internament centrades en assumptes tècnics, actualment cada vegada és més important la qualitat dels serveis i estar focalizats en els nostres clients.

En tot el món es coneix la funció de la gestió de serveis. La seva aplicació permet a més aprendre d’experiències prèvies, i disposar d’indicadors de rendiment demostrables. Queda per suposat que això s’aplica a d’altres estàndards, com la majoria dels europeus i el nous ISO9000-2000.

Publicat a l’AQUAE novembre 2013

Entrevista a Xavier Tauler Clavaguera, gerent de Tesar Residencial

Tesar Residencial és un dels emblemes de Caldes de Malavella. Situat en un dels edificis més visibles en entrar al poble, és un altre cas de suport assistencial a Caldes, en aquest cas per la gent gran, amb un caire humanitari, viu, integrat a l’entorn.

Qui és Xavier Tauler?

Sóc un empresari jove, he estudiat ADE i periodisme, també idiomes, parlo anglès, xinès i una mica d’italià. Tinc 28 anys, porto 5 anys al món de l’empresa. El projecte de Tesar Residencial va ser meu, i aprovat en una reunió familiar, l’he liderat des del primer moment. El feedback és molt bo.

Vaig estudiar Xinès al fer amistat amb xinesos estudiant anglès a Boston, posteriorment he viatjat a la Xina i Taiwan. He fet 3 anys de xinès, m’agrada molt, és un idioma que ja és un present.

Visc amb parella fora de Caldes. M’agrada viatjar i passejar. També tinc altres responsabilitats dins els negocis familiars. M’agrada anar a la platja i navegar. Tinc tirada per la part asiàtica, conec força bé la cultura i aprofito per parlar xinès quan vaig de viatja.

Com va néixer Tesar Residencial?

El projecte va néixer fa 5 anys, i ara a l’octubre farà 4 anys des de l’obertura. La gent té la percepció dels centres de gent gran com foscos, com ara geriàtrics o asils, nosaltres vam voler trencar amb això donant un complex residencial amb molt de color, molta llum, amb espais verds perquè es pugui conviure amb la natura dins el poble. Hi ha centres que estan apartats, la nostra situació permet que la gent gran pugui passejar i estar integrats al poble.

La posada en marxa ha estat progressiva i ràpida com a centre residencial, el centre de dia costa més, qui necessita el centre de dia és autònom i pot estar a casa. Vam signar un conveni amb l’Ajuntament, de forma que Tesar i l’Ajuntament paguem part de la quota als residents a Caldes, el que ha potenciat l’ús. El centre de dia està pensat pels veïns de Caldes, no té sentit que vinguin d’altres indrets com Vidreres, Cassà o Girona pel centre de dia.

D’on venen els vostres clients?

Tenim clients de Barcelona, alguns amb segona residència a Caldes, les places per a la gent gran a Barcelona són molt més cares, hi ha gent que manté un familiar al centre i el visiten el cap de setmana. També hi ha gent de Girona i pobles dels voltants. Hem tingut puntualment algun client estranger, europeus que s’havien establert per la zona i per qüestió d’edat necessitaven un servei com el nostre.

Estar en un poble amb la marca d’aigües termals ajuda, hem tingut clients que han vingut per aquesta raó, alguns venen pel record de ser usuaris dels balnearis anys enrere.

Com esteu d’ocupació?

Estem al 100% d’ocupació, tenim un parell d’ingressos temporals que podrien quedar-se lliures a final d’any. Hem tingut llista d’espera, sempre hi ha cert moviment. El sector de la tercera edat no perd ocupació, el sector està aguantant i la previsió és que segueixi degut a l’envelliment de la població, va haver-hi una generació molt nombrosa que necessitarà serveis.

Quina magnitud té el projecte?

La inversió és alta, construir l’edifici a més del cost de manteniment. Parlem d’uns 3.000.000€ inicials al seu moment més les despeses de manteniment. Els serveis assistencials no es contemplen de la mateixa manera que d’altres inversions, com podria ser un hotel, prima cobrir les necessitats de la gent. L’amortització de la inversió trigarà uns anys, de 5 a 8 tranquil·lament.

Tesar té 20 persones contractades directament, amb serveis de cuina, metge, infermeria, fitoteràpia, la gent gran necessita atenció les 24 hores tot l’any.

La gent gran pot fer front al cost?

No tothom es pot permetre aquests serveis, ja que tenen el seu cost, la col·laboració de la Generalitat és necessària. Som un centre de prestacions vinculades, la gent gran pot beneficiar-se dels ajuts de la Generalitat per la llei de dependència si té dret per la seva situació. Això funciona malgrat que les noves ajudes estan congelades per la situació econòmica.

Com ho viuen els vostres clients?

La gent ve per moltes raons, alguns obligats per la família i d’altres voluntàriament, el que és important per nosaltres és constatar com s’obren i veure’ls contents a la que porten vàries setmanes aquí. Es relacionen molt i fem moltes activitats.

La pàgina web la vam renovar fa un any, també tenim twitter i facebook, fem moltes activitats com exposicions, castanyada, nadal, la festa del bolet, amb l’objectiu de crear il·lussions, que la gent gran es diverteixi. Mitjançant les xarxes socials i el nostre butlletí ho fem arribar a les famílies.

Quín missatge enviaria als nostres polítics

Com empresari vull comunicar que les administracions posen moltes traves, tant en l’àmbit local com de Generalitat. Els empresaris busquem guanys, però donem treball i dinamitzem l’economia. Encara tenim problemes amb l’Ajuntament en coses que d’altres Ajuntaments donen facilitats, suposo que és degut a mentalitats i interpretació de les lleis,  si Caldes no ha crescut més és per això, ja que hi ha gent disposada a invertir. No parlo de colors polítics, sinó de funcionaris que porten temps.

Tot i això vull enviar un missatge, època de crisi, època d’oportunitats, cal animar a fer coses tot i la situació actual.

Publicat a l’AQUAE Novembre 2013

Imposició de les llengües

Avui arribant a casa la meva dona m’explicava com a classe de català, una persona d’origen andalús, si bé això no deixa de ser anecdòtic, deia que entenia el català i no el parlava perquè no acceptava cap imposició.

El fet no deixa de ser curiós, tot convidant a la reflexió. Poques societats són tan permissives con la catalana, no tan sols amb el castellà, que surt instintivament quan algú comença a parlar castellà, o senzillament quan és estranger. Un xinès, japonès o alemany no té perquè conèixer més castellà que català, però tenim aquesta reacció instintiva. Ara bé, quan veiem que no conèixen ni català ni castellà, la majoria ens esforcem per fer-nos entendre amb anglés, o com podem, no totes les societats tenen la inquietud d’esforçar-se amb la gent de fora per comunicar-se.

Si hem de parlar d’imposició, sens dubte s’ha de parlar del castellà. Durant quaranta anys s’ha prohibit el català en la dictadura, repressió i assassinats per imposar una cultura. Si aquesta dona no parla una llengua per imposició, hauria de renunciar al castellà.

Per respecte i educació, hauríem de parlar amb la llengua del nostre interlocutor, especialment si estem d’atenció a clients. Viure en un indret menyspreant la cultura i l’idioma fa que un sigui un problema, un inadaptat, de la mateixa manera que ningú acceptaria el desconeixement del castellà, tampoc és acceptable que una persona visqui dècades a Catalunya sense voler aprendre català.

En resum, no entenc la gent que va a viure a un indret del què renega, el millor que podria fer és marxar, o replantejar-se quina relació té amb la societat on viu i es relaciona. Cal educació i respecte, integració sense menyspreus i recriminacions, sense renunciar als origens, aportant els valors i trets diferencials a la nostre societat.

Referèndum per la independència, la pregunta

És curiós com un tema tan senzill com fer una pregunta pel dret a decidir pot acabar resultant tan complicat. La pregunta ha de ser clara, directe, senzilla, sense crear confusió, però no té per què ser definitiva.

La pregunta hauria de ser, vol una Catalunya independent? SI o NO.  Donar més de dues alternatives dividiria el resultat, i tornaríem a tenir divisió i ambigüitat.

Si el resultat guanyador és el SI, aleshores s’ha de treballar per la independència, però caldrà una segona pregunta, País independent o federat amb Espanya?

Les coses ben fetes no s’han de fer precipitadament, amb presses. És cert que estar en una situació d’incertesa, unit a la crisi i l’actual actitud de l’Estat no ajuda, però és important no caure amb errors per precipitar-se, com també ho és no demorar més el procés innecessàriament.

Les alternatives a la independència

En aquest context no crec que el tema sigui si volem o no ser independents, sinó si la resta d’Espanya pot madurar, deixar de treure’ns el fetge mentre ens falten al respecte, o bé si tenim el que cal per decidir el nostre futur.

Després d’estar lligats 300 anys, hi ha pors, dubtes, sentiments, i també venuts, sempre els hem tingut., així com minories que sols recorden llibertats i veuen atacs a la convivència quan volen seguir imposant drets d’un conjunt molt minoritari que mai ha tolerat la identitat catalana.

Clar que hi ha alternatives a la independència, però quines són? On ens porten? Podríem fer una reflexió de la trajectòria com a Poble dins l’Estat espanyol, i segurament obriríem en el calaix dels records moments heroics compartits, grans lligams, però també moltes etapes fosques, d’opressió, no cal anar lluny per veure 40 anys de prohibició del català, i el llistat d’atacs a la nostra llengua i cultura és massa llarg per ser relatat de manera sintètica.

Però mirem la situació actual i valorem si volem seguir dins l’Estat espanyol, o bé si volem seguir el nostre propi camí. Pensem en la contribució econòmica de Catalunya, la iniciativa empresarial, l’atracció pel turisme, i valorem les contrapartides.

On inverteix l’Estat? A Catalunya NO Sols cal mirar les inversions en infraestructures, en la distribució dels funcionaris en tot l’Estat, en instal·lacions i seus de l’Estat, mirem les inversions en AVE, aeroports, ports, carreteres, indústries, fires, exèrcit… per no parlar dels 10.000 mil·lions d’euros de la candidatura de Madrid pels jocs olímpics, dels ajuts a la fira de Madrid o parcs temàtics.

Cal recordar com han prostituït la democràcia tant retallant l’Estatut aprovat en plebiscit del Poble Català, com impedint a tota costa que els catalans puguem votar per decidir el nostre futur, i això és el més greu, estar en un estat democràtic obsessionat en què no votem, per por a que passi factura el menyspreu que demostren per Catalunya.

Per aquells qui estimem tant el català com el castellà, no deixa de ser insultant el constant menyspreu cap a la llengua catalana per part de l’Estat. Ara mateix tenim sobre la taula la divisió que intenten de la llengua dividint en Català, Valencià, Mallorquí, Lapao, quan ningú qüestiona que el castellà és la mateixa llengua a Madrid, Catalunya, Andalusia, Argentina, República Dominicana, Guatemala o El Salvador, per posar exemples on la llengua encara és més diferenciada i a més està dins estats propis i llunyans. També hi ha la prohibició de TV3 a València, la política educativa a les Balears, les sentències judicials, per exposar el més mediàtic d’una situació de menyspreu cap a una llengua i cultura mil·lenaria, que forma part de l’Estat, i per tant hauria de comptar amb la seva protecció i suport.

Cal afegir els incompliments en infraestructures, inversions, diners cap a la Generalitat, així com els boicots als productes catalans, no hi ha límit quan poden treure guanys o rèdit en eleccions d’àmbit nacional.

En aquest context, que és el que estem vivim, no crec que el tema sigui si volem o no ser independents, sinó si la resta d’Espanya pot madurar, deixar de treure’ns el fetge mentre ens falten al respecte, o bé si tenim el que cal per decidir el nostre futur.

Entrevista a José Román López, director del Centre de les Germanes Hospitalàries

El Centre Psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat és l’empresa amb més treballadors de Caldes de Malavella, un referent dins el seu sector per la quantitat de pacients i els valors humans i religiosos que ens inspiren al contemplar l’esforç per assolir l’excel·lència en el tracte als més desfavorits.

Quina ha estat la seva trajectòria? 

Vaig començar a treballar amb les germanes fa 25 anys, provenia d’una empresa multinacional. M’he incorporat com a director del Centre de les Germanes Hospitalàries de Caldes de Malavella des de desembre del 2012, a petició de les germanes, gràcies a les meves tasques de director de l’Hospital Mare de Déu de la Mercè de Barcelona des del 1990, actualment compagino totes dues tasques.

M’agrada llegir, visc a Cardedeu al peu del Montseny, m’encanta passejar per la muntanya, tinc un fill i una filla, i molt poc temps lliure.

Com és el centre?

El Centre de Caldes té connotacions molt especials, els treballadors són molt especialitzats i tenen gran dedicació. En el Centre atenem 120 usuaris amb una plantilla d’uns 110 treballadors. L’atenció als discapacitats ja requereix un índex tan gran de treballadors, a l’igual que la psiquiatria i la salut mental.

El Centre es divideix en dos unitats per pacients amb discapacitats profundes i altres dos com residència, a més del centre de dia.  Fem teràpies de tota mena, sortides així com tractaments al marge de l’administració de fàrmacs. També hem de donar serveis de suport com bogaderia, costura o menjador.

La comunitat de Germanes és petita i amb un índex d’edat cada vegada més gran, serveixen de recolzament als pacients, donen de menjar, transmeten els seus valors, i fan tasques d’administració, recepció, tallers, la integració és total i completa, cadascú sap el seu paper i el rol a assumir.

Quín és l’encaix del Centre a Caldes?

El Centre forma part de Caldes, com demostra la llarga trajectòria des de fa 50 anys. Es fan activitats conjuntes amb el poble, els pacients surten, prenen refrescos, van a botigues, passegen, en resum, estan integrats a Caldes. Respecte als treballadors, la majoria són de Caldes. Sempre hem tingut bona relació amb l’administració local.

Aquesta institució té uns valors humanistes i cristians compartits per la majoria de la població. Respecte al personal, volem que al integrar-se en aquesta institució comparteixi els valors professionals amb aquests valors humans. Volem que es tracti als pacients amb dignitat, respecte, afecte, que s’els escolti i que s’els expliqui allò que volen saber.

Com a afrontat el repte de dirigir el Centre?

El primer de tot és situar-me, conèixer el Centre, té aspectes diferents als d’un centre hospitalari, amb un àmbit més social, si bé la gestió és força similar. Aquest treball té una part de gestió i un altra marcada per la funcionalitat, situacions d’usuaris, de les Unitats, l’atenció a les famílies, elaboració de plans de qualitat, controls, així com els treballs d’infermeria, psicologia, fisioteràpia que cal coordinar. Sempre s’han de replantejar situacions, protocols, treball propi del tracte amb persones.

Com és la situació econòmica actual?

El 67% de les despeses d’un hospital com el nostre està dedicat al cost del personal. Dins l’àmbit de les discapacitats és un centre gran, la nostra funció és l’atenció als usuaris amb la màxima eficiència i qualitat que pugui la institució, dins el marc de les dificultats financeres que vivim. La situació econòmica ens lastra, portem molts anys de carències econòmiques, el sol fet de no creixement de les tarifes juntament amb l’augment de les despeses i els impostos ha anat limitant les capacitats financeres.

Nosaltres pertanyem a un gran grup que ens podem ajudar uns als altres entre els diversos centres, com son l’Hospital de San Rafael, l’Hospital Mare de Deu de la Mercè, el neuropsiquiàtric Sagrat Cor de Martorell, el Benito Marín de Sant Boi, un altre centre de Sagarossa està inclòs dins la mateixa divisió eclesiàstica, a més del centre de Caldes, tot i així la situació no és senzilla. Cal fer un replantejament social per garantir els recursos necessaris.

La Generalitat és l’encarregada del finançament, i també estableix barems que els paguen els usuaris. En els darrers anys el sector sanitari ha perdut un 20% de recursos sense comptar temes d’impostos,  és injust. Treballem amb persones, el que vol dir que hi ha mínims de qualitat i seguretat que hem de preservar. La situació actual s’ha de replantejar, ha de tenir un límit. Tenim un model sanitari pioner i molt bo, enveja de molts països i modèlic per altres indrets, cal veure com el mantenim, no cal fer un altre, sinó adaptarlo a les necessitats cada vegada més grans de la societat. Si un model no creix queda enrere. Això és un debat que l’han de fer els polítics buscant un gran consens.

Quines fites té el Centre?

Tractem trastorns neurològics i degeneratius, oferim una llar adequada i protegida per donar-lis qualitat de vida i integrar-los al màxim amb la societat. Les tarifes són les mateixes des del 2009 , més aviat s’han reduït, els centres cada cop tenim menys marge econòmic per treballar. Hem mantingut plantilles, si be hem fet alguns ajustos salarials, però sempre per sobre dels convenis del sector.

Els nostres objectius els marca el Departament de Benestar i família de la regió de Girona. Estem en la xarxa pública, actualment donada la situació, no hi ha perspectives de canvis. Aquest any parlen de 2000 mil·lions menys, no crec que es pugui assumir. Cal que la població faci saber que vol als polítics. En el fons les institucions socials també som motor econòmic, generem treball i economia, els responsables polítics haurien de tenir en compte que els diners invertits reverteixen en la societat i generen riquesa.

Que valora més del Centre?

És meravellós com el personal tracta als pacients amb trastorns de conductes molt complexes dels disminuïts psíquics. L’abordatge i la contenció és increïble. És un treball que val la pena.

Les famílies han patit molt, han trucat a moltes portes i els ha costat arribar a una institució que els serveixi de suport. Tenim comissions amb les familiars, es senten agraïts, compresos, quan una família té una situació d’aquesta mena suposa un patiment molt gran per tots els membres.

Que pensa del jovent?

Les darreres generacions de joves no s’han orientat correctament, una cosa bona de la crisi és que ens obligarà a replantejar coses que havíem perdut, valors i referències. Hi ha joves compromesos, però altres que van molt perduts.

Publicat a l’AQUAE Caldes de Malavella setembre 2013

La Via Catalana

La Diada Nacional de l’11 de setembre del 2013 quedarà per tots els qui vam participar de la Via Catalana com un dia històric, festiu, alegre, sense precedents al nostre País. Més d’1.600.000 persones van fer una cadena humana de més de 400 km enllaçant de sud a nord tota Catalunya.

La manifestació de tot un Poble clamant per la llibertat i el dret a decidir, si senyors, el dret a decidir, és important remarcar-ho per aquells qui pensen que vivím en un País democràtic.

El pilar d’una democràcia es basa en el vot dels seus integrants, a Espanya queda palès que tenim una democràcia malalta, pobre, retallada, i sembla que els poders del Govern Central no volen fer res per canviar la situació.

La sentència de l’Estatut ja va ser un fet greu, sense precedents, un Estatut votat en el Parlament de la Generalitat de Catalunya, en el Corts Espanyoles i referendat pels ciutadans a les urnes, ha estat tirat enrere per un Tribunal Constitucional manipulat políticament.

Ara, l’Estat intenta per tots els mitjans que el Poble Català no pugui expressar-se a les urnes, mentre continua atacant la llengua i cultura catalanes i maltractant financerament Catalunya.

La gran pregunta és, fins quan es permetrà a Europa que un País integrant, suposadament democràtic, impedeixi votar als seus habitants? Que més es pot demanar a un Poble per fer-se sentir en democràcia? Catalunya està donant lliçons al mon de respecte, humanitat, democràcia i il·lussió, mentre es carrega de raó per un tracte injust.

Per aquells que no creuen en l’independentisme, com es justifica que l’Estat no faci res per il·lussionar, integrar i respectar als catalans? Com pot un President d’un País democràtic menysprear manifestacions de més d’un mil·lió de persones, i parlar de majories silencioses, quan la manifestació que va convocar el seu partit no va reunir pràcticament a ningú? Fins quan se seguirà amb un model polític, l’Espanyol, habituat a treure rèdit de l’espoli fiscal als catalans i del menyspreu a la seva llengua i cultura?

Ha d’arribar el dia que Espanya entengui que és un Estat plurinacional, on coexisteixen diverses llengües, cultures i costums, o bé que el Poble català aconsegueixi la seva llibertat.

Criteris d’usabilitat en desenvolupaments Web

La usabilitat al confeccionar una pàgina web o un portal d’internet és aquell conjunt de criteris que defineixen el disseny, programació, distribució de continguts i navegació, que s’han de traduir en eficiència, eficàcia i satisfacció dels usuaris.

Més vegades de les que ens pensem es desenvolupa una aplicació per internet sense pensar en l’usuari final. És important pensar l’objectiu de la nostra pàgina web, si volem que sigui informativa, d’atenció al client, venda de productes, una intranet corporativa, una extranet per clients autoritzats o per proveïdors.

Hem d’aconseguir que sigui intuïtiva, senzilla, evitar haver de navegar per diverses planes per arribar a les diverses opcions. El disseny és molt important tant per l’acceptació de l’entorn per part de l’usuari, com per facilitar la navegació.

La pàgina inicial s’ha de carregar ràpidament, i el resultat ha de ser l’esperat per l’usuari. Si una pàgina tarda més de 4 segons en carregar o bé si no mostra la informació desitjada, l’usuari en la majoria dels casos sortirà i buscarà un altre adreça per internet. En canvi, si un cop ha entrat al nostre portal, l’usuari desitja una informació contreta, com una fotografia de qualitat d’un producte, esperarà sense problemes.

Hem de pensar el perfil dels nostres usuaris, els seus coneixements i afinitats, per desenvolupar un entorn agradable i adient.

Un aspecte a considerar són les persones amb discapacitats, podem fer desenvolupaments que s’adaptin, si ho aconseguim, tindrem usuaris fidels i agraïts.

Són molt importants els tipus de lletres, colors, formes, tamanys dels diferents elements de la pàgina web, així com la quantitat d’informació que mostrem, l’estructuració de menús i opcions, facilitat de navegació, ajudes i personalització amb l’usuari connectat. La pàgina inicial ha de tenir poca informació, esquematitzada, directe i atractiva.

Reduir el nombre de pàgines per les diverses opcions farà guanyar temps i comprensió als usuaris, i per tant fidelitat i satisfacció.

Cal pensar que les animacions en una web criden l’atenció, però ralentitzen l’accés a la informació, si un usuari ha d’entrar més d’una vegada a la web, es pot fer lent, pesat i eixut.

Les finestres emergents poden descol·locar a l’usuari i ser molestes. La publicitat s’ha de ubicar de manera que no distregui ni sigui impediment per accedir a les diverses opcions.

Cal aprofitar els recursos que ens proporciona internet, objectes amb formes, colors, lletres i sons, evitant estridències i sempre simplificant i limitant la quantitat d’objectes i informacions.

Una web s’ha de provar en diversos navegadors i les diferents plataformes mòbils abans de pujarla a internet, per no trobar-nos amb sorpreses.

Val més dedicar temps en valorar com guanyar-nos l’aprovació dels nostres usuaris, que pujar un desenvolupament web que de ben segur no aconseguirà les expectatives desitjades, tirant per terra els recursos que hàgim invertit en publicitar la nostra URL.

Publicat a l’AQUAE Caldes de Malavella setembre 2013

La maleïda porta

Estic amb el meu fill jugant entre arbres, al costat de la font, corredisses entre passadissos, calor d’estiu sota un cel blau, el sol il·luminant tot l’ambient. És un joc que practiquem tot sovint, sense dir res, sense pensar en cap altra cosa.

Amb el cor encongit toca tornar a creuar la maleïda porta, la porta que ens separa, i que en algun moment ens tornarà a unir. Al sortir, retorn al món que ens toca viure, pensant amb dolor allò que mai podrem viure junts, de tot el que s’ha perdut, i amb el consol de que algún dia podrem estar junts, sempre junts, sense haver de marxar.

Un dolor intens recorre l’ànima al deixar-lo sol darrere la porta, a l’altre costat el món, dins el cementiri… a l’espera de la propera visita.

Catalans a pagar, pagarem més i més, fins lo inimaginable

Catalunya pateix una pressió fiscal de les més altes del mon, superada només per Suècia i Aruba segons el conseller Mas Colell, amb un dèficit fiscal traumàtic amb el govern central que a més de fer perdre competitivitat, està destruint l’estat del benestar.  El nivell de tributació no està equiparat amb els serveis que gaudim, més aviat al contrari, si mirem les inversions en infraestructures, en seus estatals, número de funcionaris, indústria nacional, carreteres, trens, ubicacions militars, ja veiem un agravi respecte a la resta de l’Estat. A nivell de les persones, la situació és similar, una persona a l’atur o en situació precària té més ajuts i prestacions en d’altres zones de l’Estat.

Malauradament Espanya s’ha acostumat a tirar de veta amb Catalunya. Potser per imposició, conveniència, incapacitat de defensar lo propi o per tot plegat, els nostres polítics també entren en la mateixa dinàmica que el Govern Central, i és la màxima de que els catalans han de pagar més, tenir més impostos, sancions i inspeccions.

Hi ha indrets d’Espanya que retiren l’impost de successions, però això no es pot permetre a Catalunya. La benzina és més cara, l’IBI també, paguem més d’IRPF, més per utilitzar autopistes, i per suposat, sempre estem a temps de treure més impostos de sota la mànega, com taxes turístiques, bancàries, sanitàries, ajuts al cinema, etc.

La solució sempre és la mateixa, pujar la recaptació a Catalunya al preu que sigui. No sembla importar els greus indicadors de que estem tocant fons, com ara en pèrdua de competitivitat, que el nostre teixit intel·lectual va a l’estranger a treballar o deixa llurs professions, l’increment exponencial de la gent en el límit de pobresa, un atur per damunt del 27%, o el deteriorament de les condicions dels infants a nivell d’alimentació i roba.

Hi ha un dèficit fiscal clar, evident, reconegut però no quantificat oficialment, el que no és suficient per seguir escanyant al poble català. Tot plegat, ni fa variar l’actitud del govern central, que és fer pagar més als catalans, ni la del govern autonòmic, que segueix plantejant pujar impostos, com s’ha fet des dels principis dels temps.

En resum, pagar i pagar, amb una única obsessió del govern central, que els catalans no puguem decidir el nostre futur, ja que poder expressar la nostre voluntat com a poble en democràcia exercint el vot, és un com acte de terrorisme d’Estat, ja que podria fer perillar la festa que, a la nostre costa, viuen les arques espanyoles.

Sofia Lamblin de Cavalls de Malavella

La Sofia i el Jordi son un exemple d’emprenedoria a Caldes de Malavella, representen una aposta per mantenir el patrimoni i per fer del treball l’exponent dels seus ideals, basats en el respecte als animals i el contacte amb la natura com fonts de creixement personal.

Per qui no et coneix, fes-nos una introducció

Vaig nàixer a Paris, als 14 anys vaig anar a viure a Sitges amb la mare, al cap d’un temps la mare es va traslladar a Madrid, i jo vaig anar a Normandia per ampliar la meva formació en el mon de la equitació. Soc parella de Jordi Martínez Solés, motiu pel que vaig venir de França. Tenim 10 hectàrees de nogueres, la idea és mantenir la masia que el Jordi ha heretat de la família i engegar el projecte dels cavalls.

Quin és el vostre projecte?

Estem enfocats en creixement personal, els cavalls tenen molt per ensenyar-nos, per exemple a ser pacients, humils. Quan tens pressa els cavalls fan tot molt més lent. No utilitzem ferros a la boca ni als peus, al deixar els ferros deixes d’utilitzar el dolor com mitjà de manipulació, es tracte de trobar la col·laboració del cavall, és tot un mon per descobrir.

El nostre objectiu és que les persones puguin comunicar-se amb els cavalls com a requisit abans d’aprendre a muntar. Quan pensem en cavalls, cal diferenciar si anem a buscar el contacte amb el cavall o a muntar. Estic recuperant gent que venen d’hipiques tradicionals que no saben fer moltes coses, com netejar els peus als cavalls.

La idea del projecte queda reflectida en la web, el preu de muntar és més car que la resta d’activitats, ho fem expressament per evitar que vinguin sols per muntar. A través del coaching amb cavalls estem tinguen molt bons resultats per treballar a nivell personal i en grup, aprenem coses com el rol que exercitem cadascú de nosaltres en les activitats en grup.

Com és que vas decidir marxar a França?

Vaig iniciar la meva professionalització a Sitges, però va arribar un punt que vaig trobar esgotades les propostes formatives, fluixes a nivell pedagògic. Les meves classes a França han estat molt diferents, vaig fer dos anys de monitora i de guia de turisme eqüestre. L’Estat em va donar facilitats i una beca, una formació sòlida amb bones bases. A França la pràctica de la equitació està més diversificada, ensenyen més doma i salt. A fora es fan disciplines de ruta des de fa 10 anys, com raid i trec, aquí tot just comencen.

A França vaig descobrir la pedagogia activa i la capacitat d’anàlisi. La formació en turisme eqüestre combina monitor en pistes,  trec i portar gent a voltar, pots  validar galops de l’1 al 8. Aprens a cosir el cuir, les ferradures, la alimentació que necessiten els cavalls i tot el necessari per treballar amb seguretat i tractar la gent en funció de les seves edats i en l’aprenentatge psicomotriu en funció de la edat.

Descriu les vostres activitats

El nostre objectiu és canviar les consciències. Oferim una experiència en mig de la natura, a nivell individual, amb els cavalls i amb el grup. El contacte amb la natura sempre és positiu, el necessitem. Fem activitats i jocs molt divertits. Lo important és que els cavalls es sentin segurs, tranquils, així son ells mateixos. Tots aprenem, els clients, els cavalls i jo mateixa. Col·laborem amb una psicòloga de Madrid que fa coaching amb els cavalls.

Ha vingut gent de Girona o dels voltants com  Blanes. Tenim un grup de nens que venen cada setmana, fem un projecte audiovisual per promoure el benestar dels cavalls i dels animals en general.

Amb la crisi hi ha cavalls abandonats i malnodrits, estem contactant gent que no pot mantenir el cavall amb aquells qui volen tenir el seu propi cavall. Tenim 4 cavalls propis i d’altres del Pirineu, col·laborem per ajudar al poni asturcon, un tipus de cavall amb perill d’extinció, tenim exemplars per veure si els podem vendre.

El projecte és viable econòmicament?

No hem volgut rebre ajuts econòmics per no dependre de ningú, la inversió principal a la que hem tingut que fer front han estat els tancats. El primer any ha estat deficitari, el segon va una mica millor, però si haguéssim de pagar lloguer seria inviable.

Quin és el tracte de l’Administració

En l’Administració es parla molt d’emprenedoria, però a la pràctica calen més ajuts. S’ha afavorir més activament a l’emprenedor afavorint tràmits, i evitant la despesa i el temps que cal invertir actualment per iniciar una activitat empresarial.

El Jordi porta 12 anys aquí, sempre ha trobat traves, la promoció empresarial en el cas concret de Caldes és complicada.

Donada la nostre filosofia, vaig donar-me a conèixer als instituts de Caldes, però els vaig veure tancats, van dir que els nens no volien, que estan passotes, i afectats per la crisi, però no vaig poder parlar directament amb ells.

Hem rebut bon tracte de l’oficina de turisme de Caldes, van proposar que anéssim al mercat.  Hi ha un altre hípica a Caldes que s’ha creat més o menys al mateix temps, fa uns dos anys, hi van dos diumenges al mes, però nosaltres fem activitats els caps de setmana i no ens ha estat possible participar.

Com us promocioneu

La nostre principal via de promoció és Internet i el boca orella dels nostres clients. La web,  bloc i facebook son els nostres principals mitjans de promoció, son mitjans gratuïts si be has de dedicar força temps. També he fet flyers al Eco si de Girona i a Biocultura de Barcelona, però no han tingut gaire resposta.

En la nostre experiència, Internet és el mitjà més eficaç, sobretot la web. El manteniment de la web requereix canviar continguts contínuament, modificar les paraules clau per afavorir la recerca en buscadors, especialment en google. També procurem ser molt actius en facebook. Convidem a tothom a entrar al nostre web on podran veure reflectida la nostre filosofia http://cavallsdemalavella.jimdo.com/

Publicat a l’AQUAE Caldes de Malavella juny 2013 

Seguretat informàtica

Parlar de seguretat sempre és un tema delicat, no hi ha res 100% segur, excepte la seguretat que passen coses. El Sistema Informàtic (SI) cada vegada és més cabdal pels nostres negocis, per tant hauria d’estar protegit de manera adequada. S’ha de trobar un equilibri entre la inversió en seguretat i el valor de la informació que protegim. No és el mateix parlar de protecció del nostre ordinador personal, que del Servidor d’un Ajuntament o del SI d’un entitat bancària.

 

 

En informàtica la seguretat es divideix en seguretat física i seguretat lògica. La seguretat física és aquella que garanteix la protecció del nostres SI davant eventualitats en la ubicació del nostre SI o be d’atacs presencials. La seguretat lògica és la encarregada de protegir el nostre SI d’atacs virtuals, principalment des de la xarxa o dels propis usuaris del SI. No és el mateix robar un ordinador, o trencar una pantalla, que fer una còpia d’una base de dades o dels nostres documents. Un dels problemes és que hi ha robatoris d’informació que no deixen rastre, per tant cal preveure, detectar i evitar a temps. 

La seguretat física ha de preveure:

-          impedir l’accés físic a persones no autoritzades
-          protecció anti-incendis
-          climatització dels nostres ordinadors
-          protecció ambiental
-          garantir el subministrament d’energia elèctrica
-          còpies de seguretat

La seguretat lògica ha de preveure:

-          evitar virus, troians i programes espies
-          robatori de informació
-          pèrdua de dades
-          control d’accessos al SI
-          caigudes del sistema
-          inconsistència de les dades
-          utilització no autoritzada del nostre SI
-          suplantació d’usuaris
-          formació als usuaris
-          manteniment del programari

Tot ordinador connectat a un SI té atacs en un moment o altre. Els atacs a un SI es multipliquen exponencial-ment si ha d’estar permanentment connectat a la xarxa, i en funció de la tecnologia en que treballem tant de programari ( sistemes operatius, programes de desenvolupament propi, de lliure distribució o amb llicència ), com de maquinari ( ordinadors, modems, routers, switches  ), així com del nombre d’usuaris que es connecten, els seus perfils, i la importància i difusió de la informació.

Un dels problemes actuals és que internet permet a qualsevol persona o entitat accedir a ordinadors que estan a l’altre banda del planeta, el que dificulta l’acció de la justícia. Son molts els incentius d’aquells que intenten accedir a un SI sense autorització, ja sigui per demostrar que poden fer-ho, per vendre sistemes de seguretat o antivirus, per adquirir informació privilegiada, suplantar persones, accedir a informació tècnica o tecnològica de la competència, etc.

Cal tenir en compte que els principals atacs en el SI de les empreses es duen a terme per gent que coneix el SI, principalment per treballadors descontents o que volen fer ús de la informació per guanys propis.

La seguretat és un joc entre defensors i atacants, una lluita de recursos, temps i coneixement, a la que no s’ens convida a jugar, però on tampoc podem refusar de participar.

A la gran pregunta de si podem garantir seguretat absoluta d’un SI, la resposta és que no, però gairebé. El fet és si la inversió necessària ho justifica. No obstant, crear uns mínims de seguretat en el nostre SI està a l’abast de tothom, hem de prendre consciència del valor de la nostre informació.

Al protegir un SI també hem de valorar el temps en garantir una recuperació en cas de qualsevol eventualitat. Possiblement podem estar dies sense el nostre ordinador personal, una empresa potser pot esperar hores, una entitat bancària no es pot permetre estar més de 2 minuts, i un sistema anti-míssils s’ha de recuperar en segons.

En d’altres articles comentaré més àmpliament allò que he relacionat tant en seguretat física com en seguretat lògica, ja que possiblement l’article queda coix sense explicacions addicionals.

Publicat a l’AQUAE Caldes de Malavella juny 2013

Crònica negre a Caldes de Malavella

Caldes de Malavella és un poble de La Selva força tranquil, tant que sembla mai hagi de passar res. Aquests darrers dies ens hem vist sorpresos per dos fets tràgics, per un costat un cas de violència de gènere, i per un altre un robatori violent.

En el primer cas, un expolicia de Girona ha matat la seva cunyada, després d’apunyalar-la al coll i deixar-la dessagnar davant les seves dues filles, al acollir a la seva dona en un procés de divorci, a la qual també ha apunyalat per després portar a l’Hospital de Santa Caterina, on ha estat detingut.

En el segon cas, dos joves van robar a una dona, un assalt en mig del carrer, tirant-la al terre i robant la cadena i la bossa. Cal dir que el cap de la policia local, vestit de paisà, ha detingut un dels lladres a l’estació de tren, després que escapessin al dispositiu policial. Cal felicitar al caporal per la seva acció.

Aquest dos casos consternen un poble acostumat a la seguretat. L’assassinat de Lola Pajares ens deixa especialment commocionats, i és que si be tot assassinat ja de per sí mostra el menyspreu per la vida humana, aquest cas ratlla lo inimaginable. Matar una mare davant les seves dues filles, deixar-la a terra dessagnant-se, per recuperar la dona a la que també ha apunyalat, és un fet sense qualificatius, un sols pot pensar quina mena de monstre viu entre nosaltres, com pot un ser limitat, ferit en el seu orgull, possessiu i insegur, destruir les persones al seu voltant per imposar a la dona la condemna de viure en el mateix sostre i respirar el seu alè.

Davant de tanta barbaritat, tot i ser aliens als fets que han portat a tot això, només podem pregar per l’ànima de Lola Pajares, i solidaritzar-nos amb la seva família. Respecte Antonio Alcaraz, no sembla de les persones amb remordiments, ho tenia massa preparat, s’ha entregat massa fàcilment. Fets com aquest, a plena llum del dia, a casa nostre, fa pensar en demanar la cadena perpètua, qui vol veure aquest monstre novament entre nosaltres? Qui li farà front la propera vegada, ara que Lola ens ha deixat?

El cas de Lola Pajares, un més en el degoteig de víctimes per violència de gènere, on nens i dones sempre surten mal parats, esperem serveixi per prendre més consciència, i exigir a la justícia estar al nivell per evitar que mai més tornem a viure una situació tant dramàtica a casa nostre.

Escrits de vergonya de l’oposició

Comença a ser habitual rebre a les nostres bústies escrits de la vergonya, sense rostre ni signatura. Escrits que propaguen diversos partits polítics en la oposició a Caldes de Malavella, que sols mostren mediocritat política. Tot escrit té un autor, un rostre al darrere, però suposo que per vergonya, prefereixen no signar-lo, per seguir criticant al coixí de l’ombre.

Hi ha qui pensa que estar en la oposició és estar en contra de qui governa, és una visió, un posicionament, però aleshores aquells partits, i els polítics que els representen, tant sols actuen per restar potencial al poble. Estar en la oposició resta acció política, això és evident, però no vol dir ni molt menys que s’hagi de renunciar a actuar en positiu, a plantejar alternatives i exigir responsabilitats que facin augmentar el nivell polític, enlloc de cridar, insultar, criticar i menysprear a qui governa. Cridar enlloc d’argumentar, ridiculitzar als demès enlloc de fer-nos valdre per mèrits propis, aquestes son les accions dels mediocres.

Perquè qui es passa el dia menyspreant als nostres representants, implícitament està faltant el respecte als votants, danya la imatge de Caldes i sols demostra lo poc tolerant que és en un sistema democràtic. No oblidem que en democràcia, ningú està sempre al govern. Hi ha molts condicionants que fan alternar als partits polítics en el govern, tant en el context local com de fora. Partits exemplars en l’àmbit local poden perdre unes eleccions per condicionants d’àmbit internacional, estatal o autonòmic, i a l’inrevés, hi ha partits poc meritoris a nivell local que guanyen eleccions per l’empente del seu partit en d’altres àmbits. Per tant, acceptar la decisió de les votacions, respectar al partit que governa i afavorir la governabilitat, aportant el millor de nosaltres pel be del poble, sense demanar a cada moment reconeixement i notorietat, és un requisit per aquells qui entenen la política en positiu.

Hi ha manifestacions que sols evidencien populisme, plantejament fàcils que potser no son viables econòmicament, ni sostenibles, ni convenients, però que s’emmarquen en solucions idíl·liques, fàcils de vendre, i per tant, van adreçats a minar l’acció de govern i guanyar a la opinió pública. Això és la política en negatiu, la que danya imatge, sensibilitats i crea confrontació. Un exemple és acusar d’incapacitat als membres del consistori, tot just son anomenats al càrrec, un altre és anar a la recerca d’alguna brutícia al poble, per fer difusió de les imatges, tots dos exemples ja coneguts a Caldes de Malavella. Tampoc és acceptable parlar de grans polítiques socials, sense plantejar polítiques econòmiques viables, en moments tant complicats com els actuals, en que tots ens veiem afectats per una la crisi tant dura, sense precedents que puguem recordar.

La política ben entesa, com tot a la vida, requereix esforç, coneixement i treball. Plantejar alternatives al govern no vol dir criticar sempre, ni defugir el consens en temes cabdals pel poble. Ja s’entén que a l’escollir un partit polític diferent, les nostres ideologies son unes altres,  el que no impedeix, més aviat al contrari, sumar per aconseguir el millor pel poble. Quan es plantegen situacions, decisions i polítiques en les que no estem d’acord, hauríem de ser capaços de plantejar la nostre alternativa, argumentar el millor possible allò que defensem i respectar els resultats de les votacions que es facin. Si fem arribar el nostre missatge, i aportem millores a les propostes del govern, estem complint amb la nostre feina a l’oposició sense renunciar al nostre projecte, a l’espera de poder governar més endavant.

Fa vergonya veure determinades intervencions al consistori, i llegir segons quins articles. Els polítics representen als ciutadans, son la imatge visible dels seus votants, realment pensen que la gent vol ser representada insultant, menyspreant i ridiculitzant a la resta de la població? 

Ara toca fer les maletes

Estem en una època de crisi sense precedents en tot Occident. Aquells amb poder de decisió s’han emportat les indústries a països asiàtics, la classe política s’ha venut al mercat com demostra la bombolla immobiliària, la protecció dels bancs i l’especulació.

Si ens centrem en el nostre encaix dins Espanya, el tema és encara pitjor. Catalunya no hauria d’estar en crisi, un balanç fiscal de 16.500 mil·lions d’euros que no tornen any rere any, i una política de l’Estat que ens dona l’esquena, ens fa perdre pistolada.

No té cap mena de sentit que l’Estat no aposti per allò que li reportaria més guanys, sols per la mania que tenen als catalans. Es pot fer un llistat interminable, però per no allargar massa el tema comentar com eviten que l’aeroport de Barcelona sigui un Hub, la manca d’inversió en les carreteres catalanes, en el port, en la xarxa ferroviària o en la xarxa elèctrica.

Catalunya queda fora d’allò que representa inversions de l’Estat com ara indústries estratègiques, ubicacions de l’exèrcit, i en canvi tenim una tercera part del nombre d’inspectors d’hisenda, tot i tenir un nombre baix de funcionariat. Es prefereix fer el corredor central al corredor mediterrani, tot i que aquest darrer pot atraure inversions dels països asiàtics, que podrien reduir en tres setmanes el transport de mercaderies per vaixell que ara es descarreguen a Holanda. Espanya és el segon país en nombre de quilòmetres de tren d’alta velocitat, i en lloc d’atraure turistes d’Europa, l’Estat s’ha endarrerit 25 anys en connectar Barcelona amb França. Ara toca invertir en Galícia, qualsevol sense sentit abans que invertir en terres catalanes.

Amb els impostos de tots els espanyols, i per tant els nostres, ens fan competència deslleial allò que aquí funciona, com ara les fires de Barcelona que s’han replicat a Madrid, la inversió en el port de València, Terra Mítica vs Port Aventura, a més de la pressió del govern central per fer de Madrid la seu de les grans empreses que s’instal·len a Espanya.

La economia Espanyola està tocada, i la nostre per tant també, però pitjor. És una llàstima veure un 27% d’aturats, i com els nostres professionals son reclamats a diferents països com ara Alemanya i Canada. Molts son els qui han marxat, i molts d’altres qui pensen que ara toca fer les maletes, un desastre que no sembla tenir un bon final, donat qui i com ens governen.

El FCB dels 100 punts

Ha estat un any entranyable, com tots els darrers anys. S’ha aconseguit una lliga difícil, igualant un rècord de 100 punts del Real Madrid de la temporada passada, però amb una diferència remarcable, no hem hagut de recorre al joc brut, als regals arbitrals ni a la violència.

El col·legit arbitral va permetre de tot al Real Madrid l’any passat, demostrant un cop més que les decisions no son iguals per tothom, sembla que entrenador i jugadors del Real Madrid son intocables, i tenen un tracte preferent.

El FC Barcelona ha fet una primera volta impressionant, el que li ha permès guanyar la lliga. La segona volta ha arribat molt justet de forma, han aconseguit aguantar en la lliga, fet que té força mèrit, i repetir el rècord dels 100 punts, si be tots els barcelonistes esperàvem més a la resta de competicions.

Els problemes de salut de l’entrenador, les lesions, i el poc encert dels davanters, massa dependents de Messi, s’han fet notar. La desfeta a la Champions ha fet mal, la eliminació en la Copa del Rey i la supercopa davant l’etern rival no han estat agradables, com tampoc els enfrontaments de lliga.

No obstant, hem pogut gaudir de partits memorables, d’un joc magistral entre Iniesta, Messi, Xavi i companyia. Cal felicitar l’esforç dels jugadors i seguir entusiastes els reforços, a l’espera d’un altre temporada per gaudir com mai d’aquest equip.

Celebració dels 15 anys d’Informàtica a la UOC

Aquest any es celebra els 15 anys dels estudis d’informàtica a la UOC. En el meu cas, la UOC ha significat la oportunitat d’aconseguir una titulació universitària sense renunciar al treball ni a la família, si be amb un gran esforç personal. No és un cas aïllat, la majoria de companys s’han trobat amb les mateixes condicions.

Com a universitat, la UOC és un concepte diferent, el Campus no es troba en edificis, sinó a Internet. Els companys compartim molt, però no ens veiem mai físicament. La majoria exercim professionalment dels estudis, el que fa augmentar el nivell del grup. El temps d’estudi es treu quan la majoria de la gent descansa o gaudeix de temps de lleure, potser per això es va per feina, deixant de costat les festes tant representatives en la resta d’universitats.  

El fet de no assistir presencialment a la Universitat, requereix disciplina i un esforç suplementari per tenir continuïtat en els estudis. Gràcies al Campus virtual, es pot seguir els estudis, contactar amb tutors, professors i la resta de companys, sense limitacions d’espai i temps. Estudiant a altes hores de matinada a distància, desprès d’un dia dur a la feina i de les obligacions familiars, quan s’està cansat, no és una tasca senzilla. Una de les coses que anima en aquests moments, és veure la quantitat de companys connectats al Campus que en la mateixa situació. El sol fet d’estar, de connectar-se al Campus, ens integra en el grup i ens dona forces per continuar.

El Campus està adaptat a les necessitats dels estudiants. Tots els qui hem estudiat a la UOC reconeixem paraules com PAC ( Proves d’Avaluació Continuada ), que tant han marcat els nostres estudis, i que ens obliguen a estudiar contínuament, i ens permeten saber si anem assolin el nivell exigit.  

Durant els meus estudis d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, els meus companys van escollir-me com a representant de la Comissió d’estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions, per desprès estar escollit en la Comissió del Campus i més tard com representant Universitari de la UOC a nivell nacional juntament amb Teresa Costa, i també representant de la Comissió de Seu de Girona.

La meva participació en l’òrgan de la Universitat i el desenvolupament dels meus estudis m’han permès conèixer la estructura de la UOC així com la resta el mon universitari. Per mi és un orgull formar part de la UOC, i poder compartir amb tants companys l’experiència, repte i sacrifici que ha suposat, un somni compartit amb tants d’altres companys virtuals, tot i que actualment m’alegro de tornar a gaudir de caps de setmana i festius, i deixar de costat la pressió de proves i avaluacions. El temps ha passat i he aconseguit l’objectiu, però el millor de tot és el record, experiències, vivències, companys i coneixement que dia rere dia, durant tant de temps, m’han anat enriquint.

Estat financer vs tresoreria al consistori de Caldes de Malavella

Un dels problemes de permetre càrrecs polítics sense cap preparació, és la irresponsabilitat, no per ideologia, sinó per ignorància, a l’hora de prendre decisions que ens afecten a tots com ara en les inversions i posterior sostenibilitat de les infraestructures públiques.

Darrerament escoltem opinions de partits de l’oposició a Caldes de Malavella sobre perquè, si s’ha aconseguit un bon estat financer, no baixar impostos o fer determinades infraestructures, com ara una nova biblioteca, o fer més polítiques socials, que requereixen de més tresoreria de la disponible, que és gens.

La manca de ‘cash-flow’ ( diners a caixa ) pot provocar suspensió de pagaments, fins i tot tenir un bon estat financer. S’ha de preveure un adequat flux de diners per disposar de tresoreria que permeti pagar en cada moment el que toca.

Tirar de finançament permet disposar de diners a l’acte, però també hipoteca el futur del consistori, crea tensions de tresoreria, augmenta els interessos que s’han de pagar a entitats bancàries i a la llarga limita la gestió del consistori, la seva imatge i credibilitat davant la resta de institucions i empreses financeres, i obliga a pujar impostos i comprometre serveis.

Exemples en tenim per donar i vendre a tot l’Estat, començant pel propi Govern Espanyol, la Generalitat ( com la resta de comunitats autònomes), així com gairebé tota la resta d’institucions.

És perillós anar tirant de finançament. Tot i la crisi, les noticies que contínuament podem veure als mitjans i la realitat del nostre entorn, encara trobem una classe política amb la concepció de que els recursos públics son il·limitats, defensen que s’ha de tirar de beta, sense propostes financeres serioses i encara menys amb certa credibilitat.

ERC de Caldes de Malavella comentava que CiU, que governa a l’Ajuntament, no és conscient de la situació precària que viu molta gent al poble. Dura acusació que no correspon amb les polítiques i inquietuds mostrades per CiU. Aquestes declaracions venen arrel de la millora en l’estat financer del consistori. Si pretenen hipotecar al poble per dedicar més recursos a polítiques socials, no pensen que provocant un desajust en tresoreria, portarà a suspendre pagaments i pujar impostos, agreujant la situació de tots els contribuents.

La PIC de Caldes de Malavella volia la construcció d’un edifici nou per la biblioteca, amb una despesa d’un mil·lió d’euros, sense comptar equipament ni manteniment de l’edifici. La proposta està fora de tota lògica en el context actual de crisi, però la defensa del projecte i l’atac personal que vaig rebre per manifestar que el projecte no és viable econòmicament, fa pensar que al darrere hi poden haver interessos més enllà de la bona fe d’uns regidors locals en un equipament pel poble.

S’ha de canviar la concepció, hem d’exigir responsabilitat, capacitació, rigor i realisme als nostres polítics, si no volem que ens arrosegin amb uns deutes que ens hipotecaran durant generacions. Les dificultats que passem la majoria per la situació econòmica actual, no s’ha d’aprofitar per fer populisme que comporti falses expectatives, el que menys cal és jugar amb la sensibilitat de les persones.